COMPOSICIÓ DEL PATRONAT I COL.LABORADORS

Composició del patronat

Alfons López Tena (president del patronat), notari i vocal del Consell General del Poder Judicial

Hèctor López Bofill (vicepresident executiu del patronat), escriptor i professor de Dret Constitucional a la UPF

Roger Albinyana (secretari del patronat i director de la fundació), economista i president de les joventuts del Partit Liberal Demòcrata Europeu

Llistat d’alguns dels col·laboradors/es

Antoni Abad i Ninet, Doctor en Filosofia del Dret, Universitat de Buffalo (Nova York)

Víctor Alexandre, escriptor i periodista

Agustí Bassols, exconseller de Justícia del govern de Catalunya i membre del Consell Consultiu

Albert Batalla, diputat al Parlament de Catalunya i tinent d’Alcalde a la Seu d’Urgell

Sergi Blàzquez, advocat i vice-president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes

Roger Buch, politòleg i escriptor

Jordi Cabré, escriptor i director del mitjà “El singular digital”

Enric Canela, director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB

Joan Capdevila i Esteve, col·lectiu El Matí d’UDC

Èrika Casajoana, consultora política a Brussel·les i Washington

Isabel Clara-Simó, escriptora i periodista

Josep Colomer, empresari i vicepresident d’Òmnium Cultural

Josep Cruanyes, advocat i president de la Comissió per la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca

Pilar Dellunde, doctora en matemàtiques i exdiputada al Parlament de Catalunya

Mavi Dolz, vice-rectora de la Universitat Oberta de Catalunya

Brauli Duart, exsecretari general de seguretat pública

Miquel Esquirol, president de Tribuna Catalana

Miquel Esteba, exalcalde de Figueres

Josep Maria Forné, president d’Òmnium Cultural a Lleida i director de l’Institut Màrius Torres

Patrícia Gabancho, escriptora i periodista

Josep Gascon, exregidor de Barcelona

Carme Laura Gil, exconsellera d’Ensenyament i exdiputat al Congrés i al Parlament de Catalunya

Evarist Giné, professor en el departament de matemàtiques, Universitat de Connecticut

Yvonne Griley, exsubdirectora general de Política Lingüística del govern de la Generalitat i membre de la Junta d’Òmnium Cultural

Jaume López, doctor en ciència política, professor a la UPF i president de l’Associació Catalana de Professionals (ACP)

Francesc Llobet, emprenador i president de la fundació Catalunya Empresa Oberta

Màrius Miró Gili, advocat i vice-president del “European Court of Arbitration”

Pedro Moron de la Fuente, periodista, president del Centre Andalús de Sant Boi, de “Catalonia Acord” i dirigent dels “Altres Andalusos”

Jordi Muñoz, politòleg, universitat de Yale

Jaume Manel Oronich, exdiputat al Parlament de Catalunya i exdelegat del govern a Lleida

Narcís Oliveres, exconseller de Turisme del govern de la Generalitat i exsenador

Daniel Ortiz, professor d’ESADE i consultor de Responsabilitat Social Empresarial

Miquel de Palol, arquitecte, poeta i escriptor

Elisenda Paluzie, doctora en economia i professora titular de teoria econòmica a la UB

Isabel Pallarès, secretària general confederal de la Intersindical (CSC)

Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb

Vicenç Pedret, empresari i enginyer químic

Carles Puigdomènch, advocat i exdiputat al Parlament de Catalunya

Jaume Renyer, secretari general de l’Ajuntament de Reus i exmembre del Consell Consultiu

Joan Ramon Resina, doctor per la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i professor a la Universitat de Stanford

Albert Royo, exsecretari general de Relacions Exteriors del govern de Catalunya i cap de premsa de la representació a Barcelona de la Comissió Europea

Gemma Rubí, politòloga i professora d’Història Moderna i Contemporània a la UAB

Xavier Solano, escriptor i assessor del grup parlamentari del Partit Nacional Escocès al parlament d’Escòcia

Josep Solé Pareta, Catedràtic de l'Àrea d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors a la UPC

Lluís Ferran Toledano, Doctor en Història i professor d’Història Moderna i Contemporània a la UAB

Joaquim Tosas, empresari i expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Ramon Tremosa, doctor en economia i professor titular de teoria econòmica a la UB

Joan Vallvé, president del Col·legi d’Enginyers, exconseller del govern de la Generalitat, exdiputat al Parlament europeu

Josep Vicenç i Eres, professor de Ciència Econòmica a la UdG i President de Càrites Girona

Miquel Vila Regard, advocat i CEO d’Editur

Esteve Vilanova, president de la Fundació dels Premis Literaris Prudenci Bertrana

Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes

www.cercleestudissobiranistes.cat

MANIFEST CERCLE ESTUDIS SOBIRANISTES

Catalunya viu un moment crític. La situació de dependència d’un Estat que ens és contrari, la manca d’un Estat propi, està conduint la nació a la decadència econòmica i social, a la impossibilitat de desenvolupar polítiques competitives i de benestar, i a l’afebliment dels trets d’identitat cultural i lingüística imprescindibles per cohesionar la societat. Les condicions són pèssimes per assumir les oportunitats de la globalització i la competència en els mercats europeu i mundial, el progrés científic i tecnològic, la preservació de la singularitat cultural, la societat del coneixement, la nova immigració o la sostenibilitat mediambiental. D’altra banda, els intents per reformar l’estatut polític que evitin aquesta davallada han estat infructuosos i la reforma estatutària de 2006 s’ha encallat en el ja crònic incompliment per part de les institucions de l’Estat espanyol i a l’espera dels pronunciaments d’un Tribunal Constitucional sense garanties d’imparcialitat i al servei de la nació espanyola, que anorrearan l’Estatut.

Entenem que la via autonomista es troba esgotada, que el problema essencial dels dèficits que pateix la nació rau en la política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya que sistemàticament exerceix l’Estat espanyol, avalada pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen.

No ens resignem a la decadència i la desaparició, no volem perdre la dignitat i l’orgull de ser catalans, és l’hora del tremp dels homes i les dones lliures i patriotes, i d’establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles, en aplicació del principi democràtic, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats.

Cal que els estaments polítics, socials i cívics responguin amb l’ambició necessària per fer de Catalunya una nació que assumeixi les pròpies responsabilitats i decisions, que donin forma i sentit al batec d’una societat que no es resigna, i que bandegin la desorientació, l’absència de gosadia, la tenalla de les servituds cap als poders fàctics espanyols, la manca d’honestedat i la incompetència, que han conduït a una bona part dels nostres representants a un atzucac que els impedeix plantar cara a la crisi i oferir una solució sobiranista creïble i viable.

Una majoria social favorable a la constitució d’un Estat propi exigeix que la sobirania centri l’agenda política, social i cívica de la nació amb un pla seriós i pautat, basat en un debat sincer i complet entre els partits, les organitzacions socials i les institucions, que basteixi espais i accions de sobirania i culmini amb un referèndum d’independència. Estem convençuts que cal atiar els dirigents polítics, socials i cívics perquè a través de les institucions es vinculin els dèficits que pateix la nació amb la situació de dependència de l’Estat espanyol, alhora que cal donar a conèixer a la societat totes aquelles oportunitats econòmiques, socials, acadèmiques, culturals i tecnològiques que Catalunya està perdent pel sol fet de no ser un Estat i no poder decidir lliurement allò que mes li convé.

Així mateix, entenem que la majoria social necessària que doni suport a un procés independentista per la via estrictament democràtica no es construeix amb horitzons vagues ni amb una apologia a la satisfacció de polítiques socials que cap govern de la nació és capaç de dur a terme com a conseqüència de la situació de dominació política i d’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.

Nosaltres estem convençuts que és el mateix procediment amb horitzons clars i terminis definits i l’existència d’un debat institucional amb la societat extens i rigorós allò que generarà la majoria social necessària per guanyar un referèndum de sobirania. De fet, les enquestes d’opinió ja remarquen que hi ha una majoria de ciutadans que consideren que l’actual marc autonòmic és insuficient i entenen que l’avenç en l’autogovern només és possible a través d’un Estat propi. L’Estat on som, esclerotitzat per forts elements centralitzadors i uniformistes, no està en condicions d’esdevenir un Estat plurinacional, on les nacions catalana i espanyola hi fossin en peu d’igualtat.

Ens basem en l’experiència d’altres nacions europees sense Estat que han accedit en temps recents a la independència per via democràtica o estan en procés d’aconseguir-ho, en

les quals el sobiranisme també era minoritari en l’inici del procés i on la mera activació d’una política d’orientació independentista ha fet créixer exponencialment el suport social en un termini breu. També tindrem en compte l’existència i l’experiència de realitats polítiques europees i d’arreu que han demostrat la viabilitat no només econòmica sinó també social, cultural, acadèmica i tecnològica de la independència política d’Estats de dimensions similars o d’alguna manera propers a Catalunya com Irlanda, Suècia, Noruega, Finlàndia o Suïssa; tot generant reflexions i estudis útils i pràctics que nodreixin la societat catalana i els seus representants d’ambició i confiança en les forces pròpies.

És l’hora, doncs, de contribuir a la creació i consolidació de factors reals de poder catalans (empresarials, ideològics, mediàtics, energètics, de benestar i de seguretat) que proporcionin avenços tangibles en la consecució de l’objectiu sobiranista. En aquest context, els membres del Cercle d’Estudis Sobiranistes, integrat per intel·lectuals i professionals, homes i dones competents, patriotes, i dedicats a nodrir d’idees un projecte de plenitud nacional, representants de les diverses sensibilitats del catalanisme, ens constituïm com a grup de reflexió i de debat, amb l’expressa voluntat de servir de catalitzador per propulsar el procés que ens porti a la fundació d’un Estat de la nació catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.

Catalunya, setembre de 2007